CATALÀ – LLIÇÓ 25 – CARTES A MAHALTA

cartes amb estratègia literària ( Joan Sales a Màrius Torres)

Benvolgut Jaume,

Ara ja fa deu anys que sóc a Ireré. Brasil.  És molt de temps, em dius, sense  trepitjar la meva estimada terra catalana. Sí, certament, però m’he fet tot un món al voltant que em defensa de l'enyorança, encara que el que t’escric sembli un contrasentit. Vaig establir-me, em vaig casar amb una noia indígena i tenim dos fills, la Montserrat i el Jordi. He tret forces d’arreu per sobreviure perquè el que m’envolta fa olor de país. Parlo català amb  els meus fills i amb la meva dona i tinc la sort de cartejar-me amb tu. Quan he rebut el paquetet amb els petits rocs de la nostra emblemàtica muntanya i la mica de farigola que ha traspassat tot d’atlàntic, m’he sentit com a casa. Avui farem festa grossa: sopa de farigola, amb alls i pa. De pastor, com deien a casa. No puc enyorar-me perquè visc dos móns alhora, i em sé feliç.

Gràcies, Jaume.

                                                      abril de 1955 -  Joan Saperes.

Màrius Torres i Carles Riba s’admiraven mútuament. Carles Riba, després de llegir les tancas que Màrius li enviava, exigent el mestre, li aconsellà que la seva creació no s’entretingués i continués pels camins de la poesia que fins aleshores escrivia i el definia.

Paral.lelament a poemes tan profunds com Dolç àngel de la mort  i Que sigui la meva ànima la corda d’un llaüt, és una delicada petita peça d’orfebreria cadascuna de les seves tancas:

                        A la finestra

                        de la meva enyorança,

                        els miosotis

                        es marceixen de veure

                        sempre el mateix paisatge.   (M. Torres)

                        Còdol anònim

                        sota una onada d’ombra...

                        Oh, desarrela’m

                        de l’alvèol d’argila,

                        aigua d’estrelles altes!          (M. Torres)

                                              Benignes joies,

                                              flors de l’eixuta branca 

                                              fràgils i albades,  

                                              gràcils com papallones,                                                                                                                                                                   a punt de dansar amb l’aire.      (G. Judal)