LA MILLOR EDAT ÉS LA NOSTRA
CARTES AMB ESTRATÈGIA -LLIÇÓ 9
Tema a treballar de la pregunta "estrella".
Epistolari Joan Sales-Mercè Rodoreda
“Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és
la nostra, que és l’edat en que ja hem après”
a escoltar-nos pausadament el pensament i el cos; el primer, per posar seny en els fets i els sentiments, que abans se’ns desbocaven; el segon, perquè aquest cos que és el que
ens permet de viure, de fer camí, ens va cobrant peatge amb les limitacions que ens va imposant i podem ajudar-lo en la
seva evolució perquè la faci de la manera més harmoniosa possible.
He après un munt de
coses, que de fet m'han configurat, observant i escoltant, obrint bé els ulls -de vegades entre boires de
tota mena- els ulls de tots els sentits, i he arribat a concloure, que si bé he
après, no sempre ha estat en positiu, per la qual cosa també he hagut de fer, i
faig constantment, l’exercici de
desaprendre buscant l’equilibri que faci de mi, com ésser humà, un individu social el més acceptable possible.
 |
| L'altra, és important. (La Montse) |
 |
| Compartir, és important. (L'Alba) |
He après que com individu no és bo de sentir-me sol, però que sóc u entre tothom.
Que pertanyo a un bocí de món que em dóna identitat.
Que una
bona companyia i una bona conversa són regals valuosíssims.
Que sóc mare per sempre, i que els fills no em pertanyen.
Que l’autocrítica
és bona, però que hi puc posar, malauradament, raons que la desvirtuen.
Que estimar és més
important que ser estimat, encara que ser estimat és l’aliment que més
necessito.
Que sóc fràgil en
molts aspectes.
 |
| El llega l'àvia fa més d'un segle. |
Que l’espiritualitat em transporta.
Que un bon llibre
fa una inestimable companyia.
Que un somriure acaricia.
Que la bona
educació i el respecte fa sempre la vida més amable.
Que l’altre sempre
pot aportar alguna cosa.
Que, anar, en lloc
d’esperar que vinguin, pot acostar posicions distanciades, i que és molt millor
enriquir la vida bastint ponts.
Que...
 |
| Estàtues sense cap, de Manuel Forcano. Una estona de bona companyia. |
Poema "La bellesa"
S’enamoren encara els
meus ulls
de la bellesa nua, res no
interfereix
la seva contemplació,
la crida dels meus sentits:
un somriure que no em
pertany
i la flor discreta que en un gerro
està esperant la mà que se
l’endugui;
la llum del dia damunt d’un
gra de sorra
o d’una fulla d’heura
que entapissa la tanca d’un
jardí;
el borralló de neu que s’ha aturat
 |
| Bosc de Florejacs en estat pur. |
-fíbula fràgil del mantell
hivernal-;
la taca blanca entre el
blat,
que pel maig rosseja, delatant
el pas d’una jove guineu
camí del cau;
la nit serena amb un mar d’esfilagarses
i una mare que fraseja
bressoles pel seu infant.
Quanta bellesa en la pell
tibant d’un cos jove
o en el gest sorprès,
delerós, dels amants sense brides que no saben que té ulls el
món!
Sento, mentre el sol
d’aquest matí de diumenge
em bat a les espatlles
i unes veus corals refilen Stravinsky,
que tot està bé, aquí,
dintre meu,
si no fos per aquest buit
que intermitentment fa
presència.
La bellesa, però, i malgrat
tot, sempre hi és,
bàlsam gratuït, i arreu
se’m manifesta.
I, no us esborroneu, jo
sóc així,
vaig contemplar-la fins i
tot
en la pau definitiva,
sacra,
del cos sense vida que un
dia em va estimar.
Poemes, text i fotografies.
Flors efímeres,
meravelleu-me sempre.
Perquè vosaltres aleneu,
el món, és.
Flors efímeres,
meravelleu-me sempre.
Perquè vosaltres aleneu,
el món, és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada