AMB ESTRATÈGIA LITERÀRIA
Dolor físic, dolor mental. Lliçó 4

Amb estratègia  literària: "Ningú no diria que té dos problemes: un de físic perquè la goma li estreny la cintura i un de mental que és la tristesa per la mort de la mare. I tots dos se sumen" (La plaça del Diamant ) M. Rodoreda

Cada any em passa el mateix preparant el concert de Nadal amb la coral. És per aquella ferida íntima, profunda, que mai es tancarà. Sempre hi haurà la lletra d'una cançó que tornarà a descompondre'm per dins i em produirà aquell dolor físic que ja em conec d'ençà molts anys, car, el dolor que ocasiona una gran pèrdua, el cos el somatitza.

Sopranos de la coral

Aquesta vegada, el detonant ha estat la lletra i la melodia de la cançó  “El record d’aquelles nits de Nadal…” del mestre Bardagí.

De fa dies no em trec del cap  la Quima, una companya soprano que canta a la coral a qui a mitjan octubre va morir-se-li l'espòs. Sé del seu nus a la gola i la llàgrima continguda als assajos quan verbalitza el text.  En som quatre que carreguem aquesta motxilla, que ens enyorem, que malgrat moments puntuals compartits amb els fills, la solitud ens guanya.

No obstant aquesta processó que va per dins,  jo, com elles, sempre somric i canto amb goig aparent. Cal que ens sobreposem, que ens avesem a fer el paper que toca,  dignament, tot mirant-nos amb complicitat de pensament. El contingut de les lletres, tan directe al cor, no ens ha d'afectar la veu quan diguem:

 “...un any més recordant que no hi ets... El record d’aquell llit, el record d’un petó…Com han canviat les coses, com ha canviat el món. I ara tot sol, recordant que no hi ets…. Aquelles nits de Nadal on tot era especial, on cada instant era un regal de Nadal.”

Nadal 1999

A cada llar, per  Nadal, hi ha llocs buits a taula. Al seu engir, la vida continua.

Quan allà on el repartiment familiar m'acull, i a taula s'alcen les copes, jo, silentment, vaig vessant-hi a dins els noms dels meus estimats absents. I me'ls bec per tenir-los, si és que es pot, amb l'esperit del xampany, molt més endins de mi.  

Per vosaltres, per la vida que vam compartir, Manel, iaia Rosa, avi Lolo, mama, papa, Montse, Laura.......

Text i fotografia: Glòria Judal

9-11- 2017