El fruit de la xicoira

Les flors en la narrativa de Mercè Rodoreda- La Plaça del Diamant.

Lliçó 7

Com hem  anat veient, les flores són sempre molt presents en els texts de Mercè Rodoreda. L'entorn en el qual va créixer, sens dubte, va influir-la molt: el jardí de l'avi. I sempre, les flors, l'acompanyaran. Jardí vora el mar, Mirall trencat, El carrer de...."les camèlies", el seu darrer domicili, amb jardí!...

Nopals de flor groga

Agafant-me a les flors, havent llegit poemes de Verdaguer en aquesta lliçó setena, El gessamí, A un lliri, La xicòira, i, de M. Antònia Salva, El cactus -tot pensant en el que tinc al portal de casa, al poble, que s'excedeix creixent, però que fa unes bellíssimes i efímeres flors- m'he empeltat de tots aquests poemes i he fet la meva personal aportació amb un poema ben real, perquè la mata  existeix, la pedra també, i, el que jo faig quan prenc els brins blaus, també és cert.

L’espígol

Jacint Verdaguer

A JACINT VEDAGUER

 Hi ha una pedra arrodonida

enmig la clapa del bosc,

vora seu floreix l'espígol

a primers  de juliol.

Dematí m'hi encamino

per veure aquell esplendor

envoltat d'abelles rosses

                               xuclant el cor de la flor.                               

Amb el gest les esbarrio

per a gaudir-lo millor.

Li furto unes quantes tiges,

m’hi refrego bé les mans,

per la cara les passejo,

per el coll i escot avall.

En prenc una altra embostada

abans de desfer el camí.

Quina olor tan  neta i blava!,

germana del romaní.

La vull companya dels somnis

entre els llençols i el coixí.

  26 de novembre 2017

Espígol arxiu Google

Text, poemes i altres fotografies: Glòria Judal