UNA  DE LES MEVES DÈRIES: fer melmelades pel veïnat

Hola  reina,

         Em va semblar una mica fort això de titllar-me de guillada per una de les meves dèries. 

         Potser  tens raó, però tant me fa.

        Justament ara, al rebost, hi  tinc dues dotzenes de pots de melmelada feta amb molt d’amor i amb aquells toc personals que jo hi  dono. I, sí, com vaig dir-te n’obsequiaré un pot al noi de la xurreria, pel seu amable bon dia, malgrat no li compri mai xurros. També al xicot de sota casa, el tapisser de les nostres cadires, i a la noia del forn, la del nostre pa de cada dia..., tots tan  bona gent. I em sap molt de greu no poder-n'hi portar al doctor Morcillo, perquè s'ha jubilat, ni al beatífic farmacèutic senyor Tintoré perquè va marxar cap al cel l’any passat. 

        La de taronja amarga, amb gingebre, clau i Chivas, tothom la troba deliciosa. 

        Fer aquestes coses em fa feliç. I la gent és agraïda, no malfiada com tu.

       I no em compadeixis dient als altres que tinc coses de dona gran, perquè he estat  així tota la meva vida. 

         Petons de la teva cosina,

melmelada casolana

Text i fotografia: Glòria Judal

 Carta amb estratègia literària. Lliçó 3