PREGUNTA ESTRELLA. LLIÇÓ 1

Cartes amb estratègia 2018-2019

EL JERSEI QUE VA FER-ME LA MEVA GERMANA  

Començo a tenir massa aniversaris tristos en els octubres de la meva vida. És clar, anem sumant anys. Serà que l’ inici de la tardor, amb la mica de fresca i els dies que s’escurcen, els arbres que canvien de color i deixen anar les fulles, a alguns més que d’altres, ens mena  a la melangia.

Obro l’armari per buscar una peça que abrigui una mica  i veig el jersei que fa anys em va fer la meva germana. Pinçada al cor! Ara farà dos anys que les agulles van deixar de fer música als seus dits, de teixir il·lusionats, diligents i savis. Ja no me’n pot fer cap més, de jersei,  ni guants, bufandes, ni barrets a mi ni als meus néts des de la terrassa, o rere els finestrals, amb el Canigó de fons, tranquil, lluminós o emboirat, amb mantellina blanca o atordit per la tramuntana.

Intento pensar  en ella apartant el deix  de la tristesa i penso que cada cosa que les seves mans van treballar parlen i em diuen, Glòria, tranquil.la, tot està bé! 
Dins meu hi ha molt forta la seva presència.

M'esforço per mirar les coses amb il.lusió perquè la vida és bonica malgrat les cruels atzagaiades, i sovint en la cosa més inesperada trobo el sentit per continuar endavant. És per a ella aquest retall blau del mar  que veia ahir camí de Sa Tuna, blau intens,  i blanc de l’escuma, els colors que va triar per a fer el meu jersei.

Glòria Judal