Lectures de l’edat madura.

-EL PÒSIT AJUDA A FER XARXA-

No és que els novel·listes i poetes que darrerament he llegit els hagi descobert ara, no, ja fa temps que ens coneixem, només que ara, els uns amb els altres han fet xarxa.

Ara la Mercè Rodoreda, Joan Sales i Màrius Torres mai més deixaran d’anar literariament agafats de la mà. Enguany a classe hem sabut per què.

Si bé havia llegit fa 50 anys la sra. Rodoreda, ara l’he descoberta a bastament amb tots els matisos que m’havien passat desapercebuts quan vaig llegir-la per primera vegada.

No així Màrius Torres i Joan Sales, que la seva coneixença va ser en el moment oportú per a gaudir-los, l’un en novel·la, l’altre en poesia.

Després de l’epistolari parcial, però suficient per ara,  per conèixer la personalitat de Rodoreda i Sales, l’una escriptora, l’altre, escriptor-editor, i ambdós posteriorment amics, es presenta l’oportunitat de conèixer també una mica més a fons la personalitat ( l’ànima,  si no és pecar de massa atreviment en dir-ho) i les vicissituds d’un home, Màrius Torres, jove, malalt, enamorat, músic i poeta que, estimant la vida no podrà defugir la mort causada per la tuberculosi a l'edat de 31 anys. A més, lluny de la família i  dins un context difícil de país.
Les cartes entre ell i Mercè Figueres, malalta com ell, les espero per a fer un camí desconegut fins ara, com és la seva relació d'amistat i amor que posaran de manifest també els lligams d'estimació entre un petit grup on viuran i compartiran, generositat, amistat, coneixement, creativitat, enginy, patiment, neguits, pors...

Ara, que començarem a treballar Cartes a Mahalta, i també ens endinsarem en la poesia de Màrius, les alumnes treballarem  l'haiku, gènere poètic en qual ell també s'hi trobà bé.

Primeres aportacions al que serà d'obligat compliment durant aquest període trimestral:

POSTA DE SOL                      CAMÍ DE LA PRIMAVERA       SONATA DE LA PLUJA

Del matí em parla                    Recula el gebre.                             Brahms i la pluja.
aquell núvol violeta                 Al nus de cada branca                    Fa música la tarda
germà de l'alba.                        hi ha primavera.                            amb l'aigua als núvols.

Paral·lelament, aquests dies  he estat llegint Paradisos oceànics, narrativa d’Aurora Bertrana, filla de l’autor de Josafat, Prudenci Bertrana, una de les gran figures del feminisme català. Fundadora de la primera jazzband integrada per dones, redactora en cap de la revista femenina del PSUC, el 1938 s'exilia a Suïssa, on hi passa deu anys abans de tornar a Catalunya, on reprèn l'activitat literària...  Una dona valenta, preparada intel·lectualment, aventurera, viatgera oceànica (1926-1929 Tahití, Moorea, Bora-Bora...) que va néixer ara fa 125 anys. Tota una delícia la descripció paisatgística que fa de les illes, els seus habitants i  costums; un paradís que, precisament per la bellesa virginal que el configura, anirà perdent  la seva autenticitat a causa de l’arribada de gent forana. La bellesa paradisíaca que els ulls de l’autora veuen, transporta, i ens  fa percebre la sensació que tot sembla acabat de crear i els seus habitants hi viuen amb total plenitud i harmonia.

1847-1915

I com que el que hom va llegint fa pòsit, llegint-la a ella  i tibant el fil que teixeix la xarxa, he anat a parar a un altre enamorat de la natura, del mar, de l’illa, en aquest cas de Mallorca i la serra de Tramuntana, s’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, personatge interessantíssim que aprengué i escribí la nostra llengua - rondalles entre altres escrits-, feu i publicà treballs científics, acollí Jacint Verdaguer a Miramar, coneixedor de l'obra de Ramon Llull, anà a raure al mateix lloc on el místic mallorquí fundà la seva escola. 
Recomano Somnis d’estiu ran de mar. Una altra exaltació de la bellesa on la natura i tots els elements en són els protagonistes.

La capacitat descriptiva de tots dos autors, és plena de poesia, de color, de música de la naturalesa en el seu estat més pur.

1892-1975

Glòria Judal - febrer 2018