Lectures de l’edat madura.
-EL PÒSIT AJUDA A FER XARXA-
No és que els novel·listes i poetes que darrerament
he llegit els hagi descobert ara, no, ja fa temps que ens coneixem, només que
ara, els uns amb els altres han fet xarxa.
Ara la Mercè Rodoreda, Joan Sales i
Màrius Torres mai més deixaran d’anar literariament agafats de la mà. Enguany a
classe hem sabut per què.
Si bé havia llegit fa 50 anys la sra.
Rodoreda, ara l’he descoberta a bastament amb tots els matisos que m’havien
passat desapercebuts quan vaig llegir-la per primera vegada.
No així Màrius Torres i Joan Sales, que la
seva coneixença va ser en el moment oportú per a gaudir-los, l’un en novel·la,
l’altre en poesia.
Després de l’epistolari parcial, però
suficient per ara, per conèixer la
personalitat de Rodoreda i Sales, l’una escriptora, l’altre, escriptor-editor,
i ambdós posteriorment amics, es presenta l’oportunitat de conèixer també una
mica més a fons la personalitat ( l’ànima,
si no és pecar de massa atreviment en dir-ho) i les vicissituds d’un home,
Màrius Torres, jove, malalt, enamorat, músic i poeta que, estimant la vida no
podrà defugir la mort causada per la tuberculosi a l'edat de 31 anys. A més, lluny de la família i dins un context difícil de país.
Les cartes entre ell i Mercè Figueres, malalta com ell,
les espero per a fer un camí desconegut fins ara, com és la seva relació d'amistat i amor que posaran de manifest també els lligams d'estimació entre un petit grup on viuran i compartiran, generositat, amistat, coneixement, creativitat, enginy, patiment, neguits, pors...
Ara, que començarem a treballar Cartes a Mahalta, i també ens endinsarem en la poesia de Màrius, les alumnes treballarem l'haiku, gènere poètic en qual ell també s'hi trobà bé.
Primeres aportacions al que serà d'obligat compliment durant aquest període trimestral:
POSTA DE SOL CAMÍ DE LA PRIMAVERA SONATA DE LA PLUJA
Del matí em parla Recula el gebre. Brahms i la pluja.
aquell núvol violeta Al nus de cada branca Fa música la tarda
germà de l'alba. hi ha primavera. amb l'aigua als núvols.
Paral·lelament, aquests dies he estat llegint Paradisos oceànics, narrativa d’Aurora Bertrana, filla de l’autor
de Josafat, Prudenci Bertrana, una de les gran figures del feminisme català. Fundadora de la primera jazzband integrada per dones, redactora en cap de la revista femenina del PSUC, el 1938 s'exilia a Suïssa, on hi passa deu anys abans de tornar a Catalunya, on reprèn l'activitat literària... Una dona
valenta, preparada intel·lectualment, aventurera, viatgera oceànica (1926-1929
Tahití, Moorea, Bora-Bora...) que va néixer ara fa 125 anys. Tota una delícia
la descripció paisatgística que fa de les illes, els seus habitants i costums; un paradís que, precisament per la
bellesa virginal que el configura, anirà perdent la seva autenticitat a causa de l’arribada de
gent forana. La bellesa paradisíaca que els ulls de l’autora veuen, transporta, i ens fa percebre la sensació que tot sembla acabat de crear i els seus habitants
hi viuen amb total plenitud i harmonia.
 |
| 1847-1915 |
I com que el que hom va llegint fa pòsit,
llegint-la a ella i tibant el fil que teixeix la
xarxa, he anat a parar a un altre enamorat de la natura, del mar, de l’illa, en
aquest cas de Mallorca i la serra de Tramuntana, s’Arxiduc Lluís Salvador
d’Àustria, personatge interessantíssim que aprengué i escribí la nostra llengua - rondalles entre altres escrits-, feu i publicà treballs científics, acollí Jacint Verdaguer a Miramar, coneixedor de l'obra de Ramon Llull, anà a raure al mateix lloc on el místic mallorquí fundà la seva escola.
Recomano Somnis d’estiu ran de
mar. Una altra exaltació de la bellesa on la natura i tots els elements en
són els protagonistes.
La capacitat descriptiva de tots dos autors,
és plena de poesia, de color, de música de la naturalesa en el seu estat més
pur.
 |
| 1892-1975 |
Glòria Judal - febrer 2018
